Espurna 2011

La T-10 de Barcelona puja 1 euro, és a dir, un 12%. Voto, ho repeteixo, per una vaga tipus la vaga dels tramvies del 51 goo.gl/vYrSd

@carmemix December 19, 2011


-Introducció (@xmonge): Arran d’aquesta piulada, ha sorgit la idea a Twitter de tirar endavant una vaga d’usuàries a l’estil de la vaga de tranvies de l’any 1951. Quin tipus d’acció podem plantejar (1 dia, 1 setmana, dies intermitents, accions complementàries, etc.)? Com assolir que es tracti d’una acció col·lectiva i massiva? Comencem a traçar una proposta concreta?

Feu les vostres propostes als comentaris i les anirem endreçant. Si pot ser signeu-les d’alguna manera.

Anuncis

120 pensaments sobre “Espurna 2011

  1. Jo actuaria a la ugandesa. Enguany van fer la Walk to Wark Week per protestar contra el govern. Durant una setmana, els opositors al regim van anar a treballar caminant. I parlo d’un país on les distàncies són molt més llargues que aquí. Seriem capaços de fer-ho dins l’àmbit TMB?

  2. Colapsar la ciudad usando el transporte privado: coches, motos, bicis. Para ello tan solo hay que cumplir a rajatabla las normas de circulación. Las ciudades no están preparadas para ello. De esta forma se mostraría lo necesario que es el sistema público de transporte.

  3. Colar-se està bé… però i si intentem bloquejar els transports? Aturar-los. És fàcil, posant-nos a les vies. Cal recordar que també pugen les multes fins a 100€. Una vaga tots sense pagar serà una flor que no farà estiu i, fins i tot, depèn com, les multes que ens arribaran a casa poden ser ben grans, si la vaga dura diversos dies. En canvi, l’acció de bloquejar també pot comportar multes, però pot ser molt + notòria.

    Això sí, ha de tenir seguiment. S’ha de convocar des d’un lloc seriós, que estigui preparat, i que vingui molta penya.

  4. Crec que és millor un dia. El 9 de gener podria ser una opció, ja seran vigents les noves tarifes, serà dilluns i ja hauran acabat les vacances escolars. Si baixa l’afluència de gent en un dia així es notaria moltíssim i pot suposar un bon punt de partida per començar altres accions (una acció setmanal?).

      • Em sembla bé, però penso que potser un dilluns serà més difícil ja que és començament de setmana … de dimarts a dijous, si hem de proposar coses com anar caminant o amb altres transports alternatius, seria millor? Ho haurem de pensar 😉

      • Proposaria sí aquella setmana però entremig de setmana… Les escoles inicien de dilluns i els pares van molt atrafegats i estressats… Uns dies per a què planifiquin les seves logístiques, més hi seren més efectiu serà. Gràcies ! 😉

  5. Podem bloquejar les entrades de les targetes a les 8:00 del mati de manera q tinguin q obrir portes per falta d’operaris. Igual nomes cal posar 1 centim a dins.Algu sap quantes estacions de metro tenim?

    • Eso significaría en primera instancia, fastidiar a las personas que no pueden acceder al metro para ir a trabajar o estudiar, y nos pondríamos a la gente en contra. Los operarios o guardias tardarían en abrir puertas….. si las abren. Es mi humilde opinión.
      Debemos hacer acciones con el mayor apoyo y que no se nos vuelvan en contra.

  6. M’agradaria fer una aportació, només per complementar/sumar, com ‘a més a més’ del que s’està dient fins ara.

    – d’entrada, crec que la problemàtica l’hauríem de traslladar a les assemblees d’indignades/populars (o similars) que existeixen arreu del territori. A partir d’allà, no només socialitzar la idea entre la gent (per arribar més enllà del món virtual) sinó per arribar a parlar amb els treballadors i treballadores de TMB.

    – cal recordar la victòria de la lluita pels 2 dies de descans setmanal dels/es conductors/es de TMB, que fou gràcies a la determinació i contundència de l’assemblea de treballadors/es de TMB, i la solidaritat i participació activa de la ciutadania (moviments socials, etc.). Cal implicació de tots i totes.

    – d’altra banda, entenc que s’hauria d’apostar per una acció continuada, ja que un sol dia pot ser efectiva a nivell mediàtic, però potser no a nivell pràctic, ja que el que hem d’aconseguir realment és que baixin les tarifes i s’adeqüin al poder adquisitiu de la població i a la situació de crisi que patim.

    Així, per exemple, es podria fer una setmana ‘a la ugandesa’, com ha proposat en Lluís Mauri, anant a treballar caminant. Una altra setmana, anant tothom en transport privat com ha dit n’Abraham. I una tercera setmana (i següents) on, gràcies a la socialització de la qüestió, la gent viatgi gratuïtament en metro/bus. Com?
    Al bus, pot ser més fàcil perquè no hi ha tants segurates i, si s’ha treballat la qüestió amb els i les conductores, segurament no hi posaran objecció (cal tenir en compte, també, que el seu bus ha de complir un horari i no poden estar parant tota l’estona).
    Al metro, on pot ser més complicat pels segurates, cal treballar en dues línies: la solidaritat dels i les treballadores de TMB, que obrin barreres; l’acció conjunta ciutadana, tot aplegant-se grups de gent per creuar alhora sense pagar, impedint que els segurates puguin parar a la gent.

    – Així mateix, cal denunciar que mentre pugen el preu del bitllet, retallen horaris i amenacen vel·ladament amb reduccions de plantilla, hi ha directius que s’enriqueixen amb sous i pensions astronòmiques.

    Juntes podem!

  7. molta gent de barcelona segurament pot anar caminant a la feina si s’aixeca més d’hora. i molta gent de rodalies (badalona, santa coloma, sant adrià i hospitalet) segons com podem anar en bici aquell dia a treballar.

    • Aquesta idea em sembla genial! més que fer un simpa, ja que encara ens tocaria pagar la multa i sortiríem perjudicats. Tenir els autobusos, metros, etc funcionant i que no tinguin ingresos fa molt mal.

    • Crec que hauriem de provocar una ‘vaga de consum’… ara és la nostra única força, ni els vots serveixen vist els desequil.libris de l’actual llei electoral… Gràcies! 🙂

  8. El transport públic: Un dret social

    El transport públic no és un luxe ni un privilegi, sinó un dret social que garanteix la lliure circulació de la població en el teixit urbà. En l’actualitat, estem veient com hi ha una lluita implacable per part del sector privat, la patronal i els partits polítics que representen o es pleguen als seus interessos per desballestar el sector públic, que és l’encarregat de garantir la majoria dels nostres drets socials. També estem veient com la lluita de classes s’ha aguditzat i com el manteniment dels beneficis de les grans empreses i dels privilegis del capital deixen cada cop a més treballadors i treballadores a l’atur i amplien la població que viu per sota del llindar de la pobresa.
    Per aquest motiu, des d’Endavant (OSAN) Barcelonès creiem que és precisament ara, més que mai, quan els serveis públics són més importants per a la classe treballadora. Per tant, si les forces representades als consistori barceloní, en especial aquells partits que es reclamen d’esquerres, renuncien a la defensa del transport públic, haurem de ser els treballadors i les organitzacions de base qui ens defensem d’aquests atacs i defensem els nostres drets.

    Per tot això és imprescindible que els i les treballadores de Barcelona ens organitzem als sindicats combatius, a les assemblees dels barris, a l’Esquerra Independentista ( Endavant, CUP, CAJEI i Maulets, la COS, el SEPC ). Només així, sortint al carrer i prenent part activaen la lluita i defensa dels nostres drets aconseguirem tenir el transport públic que necessitem les classes populars.

  9. Acció de colada massiva a estació de metro que no estigui adaptada, contant amb persones amb problemes de movilitat, hora en que es puga convocar a premsa, fer-ho amb xaranga i una cançó (lletra feta per a l’ocasió). Més aprofitar per gravar un video de l’acció que alhora sigan “instruccions d’ús” de com colar-te al metro i on acudir si et multes.
    Posar data de recollida de multes a 3-6-9 mesos vista (no conec els tempos administratius de les multes), per pensar en alguna acció amb les multes o cobrir-les col·lectivament.
    Difusió del video (video de 50 segons a 1min20) en algun dia assenyalat pel tema del transport
    (així, idea ràpida, per pulir molt)

  10. Crece que el milor seriaplantejar un dia de lluita amb moltes accions, que cadascú trii la q millor li vaigi: no pagar, bloquejar el metro, , transport privat, denunciar culpables…. crec que és impòrtant que la mobilització sigui molt gran per a representar el cabreig que vistes les reaccions, és bastant general

  11. començar per un dia que la gent no pagui bitllet, o bé colantse, sabotagant les maquines de targetes i bitllets, paran el transport, vies carrers, cotxeres, o simplement anant a peu o en transport privat.

    Però això necessita molta difusió primer a asse de barri i després carrer i la red.
    si poguessim guanyar alguna batalla seria impresionan’t.

  12. solo hacer un pequeño apunte.
    si hacéis propuestas 100% legales, a la ugandesa, uso de transporte privado masivo, huelga japonesa… todo eso esta bien hablar-lo en foros, y redes sociales, o en la puerta de una comisaria… pero si se trata de hacer sabotajes, hacerlo aquí es como concertar cita previa para provocar un incendio.
    así que los partidarios del sabotaje, que lo discutan en privado con sus conocidos o amigos de confianza, no por Internet.

  13. No es per a rés, però TMB no pinta absolutament rés en els preus de les tarifes de les targetes.

    Per començar, és l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) qui fixa els preus de transport, uns preus de transport que serveixen, pel Ferrocarril Metropolità de Barcelona (Metro), Transports de Barcelona (bus), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) , Tramvia Metropolità (TRAM), i moltes altres companyies d’autobus de l’àrea metropolitana.

    Per cert, qui mana a l’ATM, és el senyor Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat.
    Em sembla absurd i exagerat carregar culpes a TMB (FMB+TB) o a altres operadores de transport públic.

    • Crec que no es tracta de culpar TMB, potser el nom pot donar confusió … però la idea era fer quelcom similar a la vaga del 1951 aplicar al que ara coneixem com TMB, és a dir, no només tramvia sino tambñe metro, bus i fgc. D’aquí el nom!

    • Pels usuaris el nom TMB ens és molt més familiar. Tens raó en el teu raonament però vam pensar en lligar un nom genèric i inclusiu de busos+metro+fgc i l’esperit de la vaga del 1951 i aquest hashtag era la manera més curta per aglutinar-ho tot i donar-li sentit… Gràcies pels teus aclariments! 😉

  14. Ser destructius és permetre justificar la pujada de preus amb el cost de les reparacions.

    Obturar validadores obstrueix els mecanismes i els pot fer malbé. La reparació té un cost en material i desplaÇament per una acció vandàlica de presumpta protesta.

    Colar-se a les noves validadores de portes també és destructiu: al detectar un intent de frau es tanquen violentament, es forcen perque no es tanquin mentre l’infractor passa i s’acaben espatllant. A ‘catalunya’ estan fetes una merda, la meitat de portes no van bé.

    Si sabeu volar o són validadores de les antigues colar-se almenys no és destructiu, però cal emetre el missatge, totes les entrades tenen cameres gravant on es pot ’emetre’ el perquè us coleu: pancartes, cartells escrits ajuden, no graven audio.

    Pero colarse, apart d’arriscar-se a una sanció de 100€, algun cop de les validadores i múltiples discussions amb vigilants o gent no afí a la teva manera de protestar justifica totes les mesures despeses de control que fan incrementar la factura del servei. El vandalisme que genera també incrementa la factura. FIns i tot el disseny anti-infractors de les estacions incrementa la factura enormement: tenim el doble dels ascensors necessaris per anar del carrer a l’andana perque sino, no pagaria ni déu. Aquests ascensors cal pagar-los i mantenir-los mensualment, multipliqueu per ttotes les estacions adaptades que hi ha.

    Per mi, la millor protesta és la opció ugandesa, la vaga del 51 o la del 57: minimitzar o descartar la utilització del traansport públic i un.a nova opció: hackejem el sistema aprofitant-nos dell mateix.

    Anar a peu per molts és inviable. Estem al decembre i fa un fred que pela per anar a les sis del mati caminant tres hores fins la oficina, i si ens refredem a sobre ara el ibuprofeno es mes car. Pero qui pugui ho pot intentar.

    Hi ha qui, com jo, pot anar en cotxe, tmabe, tot i que em costa més diners (en temps no). Un cotxe son una dos, quatre persones menys al transport public.
    Un no fa res, pero doscentes persones son molts cotxes més per la ciutat i moltes validacions menys al transport públic.

    mes cotxes al carrer implica més circulació i una prova d’esforÇ per una ciutat cada vegada menys preparada per desplaÇar-se en transport privat. Si la ciutat es colapsa durant dies sense motius aparents i a més baixa la afluencia al transport públic és una victoria. Un exercici de paciència i solidaritat global però una victoria de la mobilització.

    Els que puguin anar caminant, igual. Un no fa res, pero trobar-te els carrers plens de gent que va a treballar és una victoria. I la gent descobrirà noves zones comercials en alguns casos, i aixo és bo pel comerciant.

    Gent al carrer, gent als cotxes, gent a les motos, gent. Pancartes, papers, lemes, gent ‘identificada’: estic putejat pero prefereixo això que anar en tmb.

    I si no és opcio caminar o anar en privat?
    Optimitzem la despesa: aprofitar el temps de transbord anant a fer ncarrecs en bus i tornant en metro, tram o tren .un viatge que us estalvieu si planifiqueu els desplaÇaments.

    Si valideu les targetes de dos zones a la zona adequada us poden servir per desplaÇar-vos per quatre zones: el sistema esta penst per validar a barcelona. Si valides una 2z a la zona dos pots anar de la zona 4 a la z1.

    El sistema te bugs, aprofitem-los.

    La protesta pacifica dona resultats si hi ha complicitat. Si. Agrada a les iaies, funcionarà, tindra recolzament popular.

  15. La nostra força deu ser la intel·ligència, el nombre i la raó i no altra cosa. Car és justament el que volem els que ens mal governen. Tanganes i desordre simplement per justificar la seva ineficàcia i pocavergonya!!

    El poble és pacific i civilitzat, qui no ho és pas és el capitalisme criminal i explotador i el seus agents polítics, econòmics i/o militars!!

    Tot el que no surti de la voluntat popular com va succeir al 1951, no tindrà èxit ni serà efectiu. Si el poble treballador no respon cap problema!. Deu ser que no és el moment de la lluita, repleguem veles i a continuar en altres fronts que hi ha molts oberts!

    Amb el poble tot! Sense el poble res!!

    De la vaga contra el franquisme nazi-feixista a la vaga contra el capitalisme explotador 2011!!

    Amb el poble tot per sobre del poble res!!

  16. La nostra força deu ser la intel·ligència, el nombre i la raó i no altra cosa. Car és justament el que volem els que ens mal governen. Tanganes i desordre simplement per justificar la seva ineficàcia i pocavergonya!!

    El poble és pacific i civilitzat, qui no ho és pas és el capitalisme criminal i explotador i el seus agents polítics, econòmics i/o militars!!

    Tot el que no surti de la voluntat popular com va succeir al 1951, no tindrà èxit ni serà efectiu. Si el poble treballador no respon cap problema!. Deu ser que no és el moment de la lluita, repleguem veles i a continuar en altres fronts que hi ha molts oberts!

    Amb el poble tot! Sense el poble res!!

    De la vaga contra el franquisme nazi-feixista a la vaga contra el capitalisme explotador 2011!!

    Amb el poble tot per sobre del poble res!!!

  17. Retroenllaç: Petita contribució per a #TMB51 « a destemps

  18. Jo voto per triar un dia. Més igual si aquell dia m’haig de patejar la ciutat però no puc gastar-me 37 euros al més més 9.25 d’una T10 per anar a la feina…. TRIEM UN DIA I TWITEJEM-LO fins a l’infinit!

    • 9 gener 2012 potser és un dia delicat, 1er dia d’escoles, pares esberats, canvis logístics… Els pares, els nens i els avis també ens calen per aquesta movilització. Potser caldria trobar un altre dia de la mateixa setmana ja que serà la primera ‘laboral’ i amb aplicació de les noves tarifes… Continuem pensant, gràcies! 😉

  19. Otra idea que no requiere dejar de utilizar el transporte ni quebrantar las normas es pagar las T-10 con monedas de 5 céntimos. No creo que que las máquinas expendedoras estén preparadas para tanto volumen de monedas y probablemente se bloqueen enseguida. Esto significará para la empresa pérdidas por reparaciones, personal y imposibilidad de venta. Y sobretodo y más importante, quedará claro el mensaje.

  20. Totalment d’acord. Al 51 la gent va anar a peu. Boicot total. Inviable ara (de gramanet a bellvitge??). Apostar per obrir massivament les portes. Convinem-ho amb un bitllet propi de “comitè de vaga d’usuaris” per ensenyar als revisors, tipu T-2dies.

    Que tothom ho plantegi a les assemblees de barris i pobles del 15-M!

    Que es parli amb els sindicats de Renfe, Metro i busos!

  21. Crec que s’hauria de tractar d’una acció continuada, engegar una campanya de lluita, que no es quedi en un sol dia. El 9 de gener em sembla una bona data per començar la campanya, amb el repartiment MASSIU de propaganda i l’intent de parar alguna estació (grups de 5-10 persones saltant a les vies a la mateixa hora en diverses estacions?).

    • Anna, jo no crec que sigui necessari posar-nos en perill. I tampoc estic per arrestaments, sincerament… Jo voto per una iniciativa de la que ningú no en surti perjudicat com és NO AGAFAR EL TRANSPORT PÚBLIC.

  22. A veure, estic totalment en contra dels boicots o colar-se al transport public, per altre banda aixo es una lluita del ciutada, es a dir deixem de banda els treballadors de tmb. Crec que seria bo i tindria molt mes exit el fer la vaga unes hores determinades es a dir per exemple 18h a 20 per exemple, podriem organitzar comites informatius als vestibuls de les estacions per informar als usuaris. Seria un comencament podriem valorar el seguiment que te i a mes a mes podriem retroalimentar la accio per reproduir la. Be espero que fem alguna cosa pero parteixo de la base que la gent ha de desplacar se si o si. LLUITA OBRERA.

      • En serio? Qui ho diria, jo pels fums amb que veig que desprecien a la gent que no pot pagar el bitllet pensava que eren com els mossos d’esquadra… Ah, que els mossos també son ciutadans com vosaltres? Tant que us ompliu la boca de la vaga de tramvies del 51, haurieu de saber que no va ser un moviment “ciutadanista” ni molt menys (afortunadament en aquella época la gent no tenia el cervell rentat com el teniu ara) i una gran part de l’èxit que va tenir es va basar no només en que la gent anés a peu, sinó als amplis i generalitzats sabotatges que es van dur a terme.

        Ara em censureu aquest comentari i seguiu amb l’onanisme tuitero 2.0 que buida i mata el sentit de paraules com “lluita”, “obrers” o “vaga” (com si realment tinguéssiu alguna idea del que signifiquen aquests conceptes).

      • Revisors i segurates, dubte moltissim que pugues arribar a considerar-los companys (mentre segueixin fent eixa feina) però comptar amb la complicitat dels buseros de la CGT (i dels que no ho són), així com altres currantes de TMB sería un punt molt important al nostre favor.

    • La difusió de la que parles es podria fer avans. Trobo que si els sous no pujen, el transport públic tampoc ho hauria de fer, igual que d’altres serveis bàsics que pujaran. Al meu parer, faria vaga d’usuaries com al 51, que durant 1 o més dies ningú agafés el transport públic. Ens podem organitzar per omplir cotxes per qui treballi lluny o també es pot practicar l’autoestop. Hauria de ser quelcom que realment els fes mal econòmicament parlant, ens hem de fer notar i molt. Amb 2h no en tindriem prou i la gent està prou emprenyada ja.

  23. Crec que s’hauria de tractar d’una acció continuada, engegar una campanya de lluita, que no es quedi en un sol dia. El 9 de gener em sembla una bona data per començar la campanya, amb una vaga com la del 51, anant a peu, amb piquets pels carrers amb pancartes i un repartiment MASSIU de propaganda, i si algú volgués, l’intent de parar alguna estació (grups de 5-10 persones saltant a les vies?).

  24. LA idea d seguir la vaga tramvia 51 m’agrada, sobretot x la seva originalitat, xò hem d veure si realment la podem fer extensiva a la resta d la ciutadania, i no només a un grup reduit de persones, ja q sino, no tindrà gaire resó.
    Una altra idea pot ser la iniciaiva #yonopago a l’estil grec http://teatrevesadespertar.wordpress.com/2011/12/16/el-movimiento-ciudadano-yo-no-pago-llega-a-espana-desde-grecia/
    Crec q és una gran idea, i q pot ser una bona forma de començar a iniciar a la ciutadania en actes de desobediència civil davant dels abussos + q constants de la classe dirigent.
    Crec q aquesta pot ser una bona oportunitat per donar a conèixer a la resta de persones les coses q estan passant + enllà d les nostres fronteres, i q x fi, siguem capaços de crear iniciatives a nivell global. q n’opineu?

  25. Accions posibles:

    – Obertura de portes: un grup de gent obre les portes durant un temps determinat mentres que la gent pasa gratis i s’ informa amb panflets, eslogans, etc.

    – Colar-se masivament.
    – Manifestacio al metro, tren, bus. Colapsa tot el transport public de manifestants.
    – Sabotatge a les maquines.
    – Solidaritat instantanea amb qualsevol persona multada per no portar tiquet.
    – Sobretot difusió i accio contundent. Pacificament pero decidits. Hem de posar el govern contra les cordes perque tiri la toballola. Cuantes reformes hem parat fins el moment? Sera que les nostres manifestacions-passeig no serveixen de res. Accio directa pacifica! Cap agresió sense resposta!

    • A per cert; ha de ser indefinit perque tingui exit. No val aixo d’ un dia. Fins que no ens fagin cas! Una cosa es ser pacifista i l’ altre es voler sempre respectar les mateixes lleis que volem canviar. On esta la desobediencia sinó?
      O comencem accions pacifiques salvatges o ho deixem per d’ aki un temps; sera perdre el temps! Desobediencia civil ja!!!!!!!!

  26. Karlos. Yo comenzaría por hacer algo en lo que se pueda sumar todo el mundo que este encontra de esta subida exagerada, yo diría hacer algún tipo de pegatina pequeña que todos nos podamos poner, tanto jóvenes, como mayores seguro que se apuntarían a la protesta, aparte de que si todos lo hacemos seguro que se convierte en algo mediático. , de esta manera la protesta se ve tanto dentro del transporte publico como en la calle. Y no hay que tener miedo de represalias o multas..
    Yo propongo mi frase:
    ” YO QUIERO UN TRANSPORTE PÚBLICO con PRECIO PÚBLICO”

    • Muy bien, estoy seguro que cuando vean la avalancha de pegatinas, los directivos y políticos se desesperarán tanto que bajarán los precios ipso-facto. Vamos, que lo estoy viendo pero segurísimo al 100%, ¿Como no se nos había ocurrido antes tan genial y efectiva idea? Hagamos al día siguiente más pegatinas (pero chiquititas eh, no seamos violentos) sobre el paro y la vivienda y pim-pam-pum, en 4 días tenemos todos los problemas del país solucionados!

      • Aún estando de acuerdo contigo, creo que el tono que utilizas no es el correcto, evitemos el sarcasmo por favor, estamos para sumar y construir, no para destruir, al menos no entre nosotros, sí al sistema.

      • Es que es para tomarselo con coña; porque tiene wasa! Sino nos lo tomaramos con humor ya habria caido en el pesimismo.
        El 15 M estuvo bien para conocernos y organizrnos. El 15 de Octubre no recuerdo mal se decia de pasar de la indignacion a la accion!!! Cuando se ocuparon (y aun kedan por hacer) viviendas para los sin techo algunos decian que esto era violento????? Colarse es violento????? El sabotage es violento???
        Asi nos va; levantando las manos y haciendo marchas paseo para quedar “bien” ante “la ciudadania”… alguien cree que con esta tensión el gobierno cedira y nos hara caso?
        Solo pido a los ultra pacifistas que entiendan que hay otras formas de lucha. Tal como yo no impedire a un pacifista realizar su accion; que no me impida a mi hacer acciones directas y sabotajes. Incluso dire más; tenemos que estar unidos contra el sistema! Yo no comparto los principios del ultra-pacifismo (si del pacifismo) pero no por eso entrare en confrontación con mis amigos de lucha que tienen otra vision de la lucha.
        Por eso hos pido a los ultra-pacifistas que por lo menos, sino quereis pasar a la accion; que no toqueis los cojones a la gente que realmente queremos que no nos tomen como tontos submisos.
        Gracias!

  27. Buscar els buits dins de la legalitat.

    Aquest estiu a València vam organitzar una trobada estatal d’Arquitecturas Colectivas, una xarxa que agrupa arquitectes, sociòlegs, antropòlegs, artistes, activistes,… La darrera acció que vam dur a terme va ser un “esmorzar col·lectiu” al metro. De 10 a 1 ens trobàvem tots els assistents a darrer vagó del metro per compartir esmorzar. La gent portava taules, menjar i beure que repartíem… Va ser fantàstic, no per lo bé que ens ho vam passar, si no perquè els de seguretat van començar a comunicar-se entre ells i van veure que a tots els trens passava el mateix, però que no podien fer res contra nosaltres ja que havíem pagat el nostre bitllet, portàvem taules que entraven dins el volum màxim que es podia transportar, i tampoc hi ha cap norma que prohibeixi menjar (almenys allà).

    Aquí es podria convocar una trobada a alguna estació gran i nodal, com Universitat o Catalunya, i col·lapsar-la. Crec que hem de ser realistes i enfocar bé les forces. Si podem arribar a quantes: 1.000, 2.000, 3.000 com a molt 5.000 persones, si aquestes no agafen transport públic, sigui un dia sigui una setmana, no es notarà. Si les concentrem en un punt dins de la xarxa sí.

  28. Los objetivos de una campaña de este tipo son: Visualización, daño economico y seguridad de los participantes. Evidentemente, como en cualquier campaña, ganarte la simpatia del público en general.

    Unos apuntes:

    -El pedir a la gente que vaya caminando puede causar un daño economico relativo, habría que ver el exito, pero su visualización es nula.

    -¿El bloqueo del transporte en BCN? Los autobuses son rapidamente desviados y meterte en una vía de metro con los mossos enfrente no es buena idea, y más cuando algunos participantes se quedarian quietos recibiendo palos mientras otros tiran piedras a los mossos. Además las multas serían enormes.

    -Recordad que la lucha no es “contra de” es “a favor de”. ¿Que ganamos si una persona va a trabajar y se encuentra con el transporte bloqueado o colapsado de manifestantes?¿No se lucha por los usuarios?¿La lucha es contra el transporte público o contra el precio del transporte?No dañemos la imagen de lo que es nuestro y si la imagen de los culpables.

    Propuestas:

    -Quedadas en las que un grupo numeroso de gente, tapados (ya que en el metro hay muchas camaras) sabotea las maquinas (centimos de euro, cartón, pegamento…), bloquea las puertas con cinta de embalaje (las dobles puertas basta con pegarlas, las transparentes automaticas se pueden encintar cuando estan abiertas) para facilitar el paso de los usuarios y lo llena todo de pegatinas. Luego rapidamente se disuelven. Si las acciones son grabadas debe ser con la condición de que todos vayan tapados y subido a internet con seguridad.
    Si se hace bien coordinado se llegará a miles de usuarios de una forma simpatica y radical, las multas serán las menos, el daño economico (billetes sin pagar, reparaciones, limpieza…) importante.

    -Además, evidentemente una campaña, apostaria de miles de pegatinas que se usarian en las acciones aparte de individualmente, que señale a los culpables.

    Lluvia de ideas general:

    – “Si ells pugen, jo salt”

    -“Gràcies a CiU ja no em poso malalt. Primer va tancar l’hospital del costat de casa meva i ara em puja el preu per poder anar a un altre.”

    -“Artur + = – transport públic”

    – “El transport públic és MASsa barat”

    Salut!

  29. Accions posibles:

    – Obertura de portes: un grup de gent obre les portes durant un temps determinat mentres que la gent pasa gratis i s’ informa amb panflets, eslogans, etc.

    – Colar-se masivament.
    – Manifestacio al metro, tren, bus. Colapsa tot el transport public de manifestants.
    – Sabotatge a les maquines.
    – Solidaritat instantanea amb qualsevol persona multada per no portar tiquet.
    – Sobretot difusió i accio contundent. Pacificament pero decidits. Hem de posar el govern contra les cordes perque tiri la toballola. Cuantes reformes hem parat fins el moment? Sera que les nostres manifestacions-passeig no serveixen de res. Accio directa pacifica! Cap agresió sense resposta!

    A per cert; ha de ser indefinit perque tingui exit. No val aixo d’ un dia. Fins que no ens fagin cas! Una cosa es ser pacifista i l’ altre es voler sempre respectar les mateixes lleis que volem canviar. On esta la desobediencia sinó?
    O comencem accions pacifiques salvatges o ho deixem per d’ aki un temps; sera perdre el temps! Desobediencia civil ja!!!!!!!!

  30. Retroenllaç: #TMB51 |

  31. Yo crec que la gent que tingui que treballar agafara el transport públic encara que s’informi de les intencións generals.
    Crec que el millor es bloquejar les víes o l’entrada del tiquet, si son hores puntes poden tindre moltes perdues, y si aixó s’aplica a dies saltejats, que no s’ho esperin millor.

  32. mireu, aquí un video de la versió sueca del “Yo no pago”

    M’agrada molt la idea de manifestació dins del metro, i anar disfressats x cridar mes l’atenció i crear una acció lúdica i creativa.
    Prestar especial atenció al final del video, com blquejen les máquines, realment ésTANT senzill?

    Una altra acció, a part, és la q comentaven de menjar al metro. Ho faria un altre dia, amb el lema de “per 2€ el bitllet, em paso el dia aquí” o “2€ el billete me dan derecho a techo” i fer performances rollo “la vida al metro”, menjant, fent la migdiada, jugant a cartes, fent jocs dins de metro… no se, idees! Això si, això ho faria un dia diferent i pagant bitllet, per tocar-los més els nasos i q no ens puguin multar ni fer fora. Podria ser una accio de difusió

    • Aquí hi van haver-hi accions similars (la Saltada Popular) però sense tanta pantomima de disfresses. L’ambient lúdic-festiu està molt bé per quan tenim ganes de celebrar i riure, però amb la que està caient, amb tota la gent desnonada, a l’atur, etc.. Voleu dir que hem de seguir fent el pallasso o va tocant treure la ràbia?

      Tota aquesta gent que vol fer batucades amb somriure, em pregunto fins a quin punt està afectada realment per les retallades o simplement està avorrida… Encara teniu sang a les venes?

      Pels que vulguin saber com deixar una màquina oberta: les de TMB de Barcelona tenen 3 franjes d’infrarrojos, cal tapar-les totes (les d’un cantó) i la màquina queda oberta. La forma més ràpida i permanent és amb pintura d’esprai.

      • Entenc perfectament el q dius, i et puc assegurar q ràbia noem falta.Però a vegades, crec q és més intel·ligent tenir la sang freda. 200 persones no cambiarem les coses, com per exemple, el tema d TMB. Hem de fer còmplices a la resta de la població. I una actitud “rabiosa”, no genera gaires simpaties. En canvi, quan la gent veu coses originals, simpàtiques i divertides, s’hi suma amb molta facilitat. És la millor estratègia? no tinc la resposta, xò segons la meva opinió, és la que té més probabilitat d’èxit. Hem de recordar que als que hem de convèncer no són als de dalt, sino als nostres, a la gent d’abaix. I el primer quà has d’aconseguir pq algú es pari a escoltar-te és guanyar-te la seva confiança.
        No estic en contra de la violència material, sóc molt conscient del numero de morts diaris que provoca el capitalisme, però crec q aq s’ha d’utilitzar només sota una estratègia intel·ligent i guanyadora. I crec q aquest no és el cas. És una causa a la q podem sumar a la gran majoria de la població, xò només si ho fem de la forma adecuada. És la meva opinió, encara q respecto la teva

      • Crec hi ha una greu equivocació de base quan feu afirmacions com: <<una actitud “rabiosa”, no genera gaires simpaties. En canvi, quan la gent veu coses originals, simpàtiques i divertides, s’hi suma amb molta facilitat.<<.

        Aviam, primer de tot una cosa és la "opinió pública" (el que ens fan empassar a travès de televisió, diaris, diaris gratuïts, periodisme oficial) i una altra ben diferent és l'opinió real, a peu de carrer, el sentiment de la gent.

        Us posaré un exemple fàcil: quan va el mític bloqueig del parlament, que ABSOLUTAMENT TOTS els mitjans van calificar com a fets de gravíssima gravetat, violència extrema, kale borroka, 23F, blablablabla recordo perfectament que la opinió d'ABSOLUTAMENT TOTHOM que conec era ben diferent: no només es recolzava totalment l'acció, la gran majoria de gent i, especialment, els treballadors que més estem patint les retallades, exclamaven que encara havien rebut poc els polítics! Bé, direu que de la meva experiencia personal no en puc extreure conclusions precipitades. Cert. El que sí estic segur és que aquesta experiencia és molt més propera, si més no, al sentiment de les classes populars que la que puguin publicar els senyors Godó, Prisa i companyia.

        Aquesta pujada de preus del transport és un atac directe, despietat i agressiu contra la ja enfonsadíssima economia de l'àmplia majoria de la població. Podeu donar-vos-les d'intel·lectuals demòcrates i pretendre que vivim a una societat lliure i pacífica, on es pot dialogar confortablement amb aquells que ens trepitjen i on la gran majoria de la gent rebutjarà qualsevol acció que els poderosos considerin "violenta". O podeu obrir els ulls, solidaritzar-vos i començar a entendre que hi ha molta gent que no pot més, que viu dia a dia en unes condicions mil vegades més violentes que tots els sabotatges que pogueu fer i que creu que algú ha de pagar per tot això, ja que una cosa és la legalitat / il·legalitat i una altra molt diferent és la JUSTÍCIA.

        En qualsevol cas, si la cosa va camí de fer una protesta exclussivament segons les formes i maneres que us imposen els mateixos als quals voleu reclamar, estaria bé que ho deixessiu ben clar des del principi (pels comentaris, veig que molts ja ho esteu fent) i així la gent que de debó estem patint aquestes retallades a la nostra pell no perdrem temps i ja ens buscarem les nostres pròpies solucions individuals (us parlo de gent a la que la pujada de la T10 no li suposarà deixar de beure's 2 cubates al cap de setmana o esperar-se una mica més per comprar-se el nou iphone).

      • Però, El Killo, els que haurem d’esperar una mica més en comprar-nos un nou smartphone, podem queixar-nos i protestar per la resta? (i amb “la resta” em refereixo als que la pujada de preus els afectarà molt més en la vida diària).

        Ja veus que jo, amb precaució, demano permís.

    • solosoyotrxtu Hi estic d’acord, completament, una iniciativa abssolutament pacífica, cívica, inclusora, per a tots els ciutadans i avisats… Complicitat, amb tothom, estem patint entre retallades, abusos de poder i coacció de drets una enorme agressió social!

  33. Una vaga indefinida amb un seguiment important seria l’única resposta que podria aturar aquest abús

    menys que això es quedaria en una acció massa simbòlica, la gent ja sap que això és inacceptable, jo ho sento dir cada dia a l’estació del metro, o a l’autobús, no cal fer més propaganda per denunciar-ho

    el que calen són accions prou fortes i massives com per aturar-ho

    primer potser serem un 5%, un 10%, però si se’n va parlant pot acabar fent molt de mal als miserables que governen

  34. Realment, una manifestació dins el servei de transport, no és el més adient, espatllar les màquines expenedores i fer malbé les validadores és totalment absurd.

    Si ens ho carreguem, ho haurem de pagar, i aquests euros per les despeses, surten de les tarifes, així que ho trobo un acte totalment absurd, i es tirar-se pedres a la teulada de casa nostra.

    Si s’ha de protestar, que sigui sense utilitzar el transport públic, fa més mal passejar aire, que tocar els pebrots i vandalitzar les instal·lacions.
    I fer aixó, implicaria tocar els pebrots a altres usuaris, que pel motiu que sigui necessiti utilitzar-lo, no tota l’AMB pot permetre’s anar caminant.

    • Pero que tocar els pebrots a altres usuaris; si tu obres la porta pels usuaris o inutilitzes les maquines, aquell dia els usuaris tenen l’ excusa per pasar gratis. Aixo es crear complicitat. Com la crees sino? Una enganxina? Un crit? Un manifest que el llegeixi mentres viatja en el transport public i haven’ t pagat el bitllet?
      Això s’ ha fet a barcelona mes d’ un cop. Et dic que si un grup de persones obre les portes per a que la gent passi gratuitament i se’ls informa; la gent ho agreeïx!!! Minoria va ser la gent que veïent la escena va comprar bitllets.
      Que li dira un revisor a un usuari que no porta bitllet en aquest cas? Li faria pagar la multa quan no ha sigut culpa seva que no es poguessin comprar tiquets? Li fotra una multa quan tot el vago no tingui bitllet? Li fotra una multa quan la gent perdi la por i fagi front als segurates i revisors?

      Enganxem pegatines, fem batucades… la gent ja esta concienciada! Passem a l’ accio! Us sorpendreu de la gent que se suma quan ens deixem de carnavals i passem a l’ accio. No tenim res a perdre!!! Ho tenim tot a guanyar!!

  35. I l’ excusa aquesta de que haurem de pagar mes si fem sabotatge es per descollonarse.
    Ara el billet pujara de preu; per aixo aquesta wordpress. Hi han hagut molts sabotatges? Ha sigut l’ excusa per pujar el bitllet? o l’ han pujat perque els hi a sortit dels cullons voler tenir mes beneficis????
    Les excuses per pujar el preu se la treuran del sobaco!
    Companys; desde fa 150 anys fins awi en dia s’ han intentat molts tipus d’ accions per a que els governs cedissin davant els reclams del poble. Nomes hi han unes cuantes que van aconseguir el seu objectiu i son: SABOTATGE, ACCIO DIRECTA Y VAGA GENERAL!!! LO ALTRE ES PERDRE EL TEMPS!!!

  36. ¿Estáis seguros de que queréis hacer como en el 51? Bien, aquí os pongo un poco de información para que veáis como en aquellos tiempos (¡en plena represión franquista!) la gente se las apañó para reaccionar y vencer.

    Fragmento de “La Barcelona Rebelde, guía de una ciudad silenciada”

    Hasta este año, desde la derrota de 1939, ningún hecho había puesto de manifiesto el descontento, y menos la rebeldía, de una ciudad tan humillada, dolorida y en estado de gravísimas penurias como Barcelona.

    Los trabajadores de los tranvías desempeñaron un activo papel en la historia de las insurrecciones de Barcelona: en las luchas de los primeros días de mayo de 1890, para conseguir la jornada de las 8 horas, fueron boicoteados; recién iniciada su electrificación en 1899, los conductores declamaron su primera huelga; en 1901, huelga de cerrajeros y tranviarios que desenvocó en el estado de excepción. En 1902 se sumaron a la huelga general cuyo objetivo era la consecución de la jornada de 9 horas; esta vez fue declarado el estado de guerra. A partir de aquí, el tranvía pasó a ser instrumento y objetivo en todas las luchas de la ciudad.

    Pero esta vez no era el personal de la Compañía de Tranvías el que tomaba la decisión: los tranvías no dejaron de funcionar, pero la gente, de manera unánime, dejó de usarlos. La subida de un casi 40% de las tarifas en Diciembre de 1950 provocó esta decisión; el marco socioeconómico de los ciudadanos propiciaba la rebeldía dentro de un contexto en el que todo rezumaba represión, miseria, venganza, oportunismo y privilegios sin fin para los vencedores. Así se formó una clase política incondicional arribista, cebada con toda clase de distinciones y protegida de todo control fiscal o económico, a expensas, naturalmente, de masas exhaustas que debían sobrevivir con unos sueldos que respecto a 1936 se habían cuadruplicado, cuando el precio de los doce primeros alimentos básicos se había multiplicado por diez.

    En Barcelona en aquel invierno se estaba produciendo un fenómeno cuya representación, si esto fuera posible, configuraría un teatro de expresión surrealista: a mediados de Febrero del 51, más de 500 curas desembarcaban en la ciudad para llevar a cabo a través de la Santa Misión una catarsis multitudinaria; se trataba de vencer las últimas resistencias anímicas al sistema vencedor y hacer que de manera colectiva, personal y unilateral se reconociera la culpabilidad de todas las desgracias habidas en la reciente contienda. Teatros, cines, el Gran Price (local de boxeo), incluso algunas grandes fábricas, acogieron arengas y prédicas incitando a la conversión y al acatamiento de una ideología religiosa que casaba perfectamente con el nuevo orden político-social.

    Sin embargo, parece que no surtió mucho efecto: durante los días de la huelga de tranvías, columnas de trabajadores de Sants y Hostafrancs descendían a pie por el Paral·lel hacia el Puerto, la Barceloneta y el Poble Nou; otras cruzaban la ciudad desde Gràcia, Horta o el Carmelo; desde Sant Andreu, la Sagrera i el Clot se esparcían millares en todas direcciones hacia sus respectivos lugares de trabajo. Se formaban grupos, puntos de encuentro, según la vivienda de cada uno; las marchas eran auténticas manifestaciones matutinas y vespertinas en las que se intercambiaban noticias, opiniones y consignas acerca de cómo se tenía que proseguir la batalla.

    No se trató simplemente de una resistencia para conseguir que se retiraran las nuevas tarifas. En los primeros días de la huelga una piedra traspasó el cristal de un tranvía. Este gesto, que muchos hoy tildarían de violento y terrorista, no hizo otra cosa que despertar la machacada esperanza de que era posible conseguir los objetivos que aquella lucha se había propuesto. Frente al Mercat de Sant Antoni, en la esquina Pelai-Rambles, en varios puntos de Pere IV, en el Paral·lel, Arc de Triomf, Pont de Vallcarca, Paseo Nacional de la Barceloneta, aparecían y desaparecían grupos de intervención rápida que desarbolaban la cristalería de los tranvías. No se trataba de grupos organizados ni especializados; eran de composición heterogénea: empleados, trabajadores manuales, estudiantes. Algunos tranvías llegaron a ser volcados. En un balance posterior, la misma Compañía del servicio confesó haber respuesto más de 6.000 cristales.

    El 6 de Marzo, una semana después del inicio de la huelga de tranvías, las antiguas tarifas fueron restablecidas.

    Fragmento de “Barcelona, recuerdos de posguerra”

    El primer día de huelga no fue del todo un éxito, porque muchas personas no se sumaron a ella. Los tranvías llevaban algunos pasajeros, no se sabrá si voluntariamente o cumpliendo órdenes. La reacción de la población fue inmediata, la misma tarde de aquel día dio comienzo el apedreamiento y rotura de cristales. Al día siguiente ya nadie subió a un tranvía y de pie y junto al conductor emplazaron a un “gris”. Pero la mecha ya estaba encendida y los tranvías continuaban siendo atacados con más violencia cada vez. Empezaron a aparecer unas pequeñas bombas caseras de fácil elaboración que consistían en una lata metálica de las que contenían betún en cuyo interior se comprimía Clorato de potasa y otro elemento químico. Estos artefactos debían ser colocados sobre uno de los raíles por donde circulaba el tranvía, el cual al aplastarlos con las ruedas ocasionaba una explosión acompañada de humo. No poseían capacidad para herir a nadie, pero el ruido y el humo ponían muy nerviosos a los “grises”.

  37. Transcripció literària d’un fragment de l’imprescindible llibre “La Barcelona rebelde, guía de una ciudad silenciada” (Diversos Autors, Octaedro Ediciones) i un fragment de “Barcelona, recuerdos de Posguerra” (relat autobiogràfic d’una família barcelonina).

    El textos són en castellà, si algú vol fer les traduccions al català endavant.

    Per totes aquelles que reclamen la memòria del 51, aquí teniu un parell de textos molt interessants que us poden indicar quines van ser les claus de l’èxit de llavors i orientar-vos per les lluites que venen.

    Hasta este año, desde la derrota de 1939, ningún hecho había puesto de manifiesto el descontento, y menos la rebeldía, de una ciudad tan humillada, dolorida y en estado de gravísimas penurias como Barcelona.

    Los trabajadores de los tranvías desempeñaron un activo papel en la historia de las insurrecciones de Barcelona: en las luchas de los primeros días de mayo de 1890, para conseguir la jornada de las 8 horas, fueron boicoteados; recién iniciada su electrificación en 1899, los conductores declamaron su primera huelga; en 1901, huelga de cerrajeros y tranviarios que desenvocó en el estado de excepción. En 1902 se sumaron a la huelga general cuyo objetivo era la consecución de la jornada de 9 horas; esta vez fue declarado el estado de guerra. A partir de aquí, el tranvía pasó a ser instrumento y objetivo en todas las luchas de la ciudad.

    Pero esta vez no era el personal de la Compañía de Tranvías el que tomaba la decisión: los tranvías no dejaron de funcionar, pero la gente, de manera unánime, dejó de usarlos. La subida de un casi 40% de las tarifas en Diciembre de 1950 provocó esta decisión; el marco socioeconómico de los ciudadanos propiciaba la rebeldía dentro de un contexto en el que todo rezumaba represión, miseria, venganza, oportunismo y privilegios sin fin para los vencedores. Así se formó una clase política incondicional arribista, cebada con toda clase de distinciones y protegida de todo control fiscal o económico, a expensas, naturalmente, de masas exhaustas que debían sobrevivir con unos sueldos que respecto a 1936 se habían cuadruplicado, cuando el precio de los doce primeros alimentos básicos se había multiplicado por diez.

    En Barcelona en aquel invierno se estaba produciendo un fenómeno cuya representación, si esto fuera posible, configuraría un teatro de expresión surrealista: a mediados de Febrero del 51, más de 500 curas desembarcaban en la ciudad para llevar a cabo a través de la Santa Misión una catarsis multitudinaria; se trataba de vencer las últimas resistencias anímicas al sistema vencedor y hacer que de manera colectiva, personal y unilateral se reconociera la culpabilidad de todas las desgracias habidas en la reciente contienda. Teatros, cines, el Gran Price (local de boxeo), incluso algunas grandes fábricas, acogieron arengas y prédicas incitando a la conversión y al acatamiento de una ideología religiosa que casaba perfectamente con el nuevo orden político-social.

    Sin embargo, parece que no surtió mucho efecto: durante los días de la huelga de tranvías, columnas de trabajadores de Sants y Hostafrancs descendían a pie por el Paral·lel hacia el Puerto, la Barceloneta y el Poble Nou; otras cruzaban la ciudad desde Gràcia, Horta o el Carmelo; desde Sant Andreu, la Sagrera i el Clot se esparcían millares en todas direcciones hacia sus respectivos lugares de trabajo. Se formaban grupos, puntos de encuentro, según la vivienda de cada uno; las marchas eran auténticas manifestaciones matutinas y vespertinas en las que se intercambiaban noticias, opiniones y consignas acerca de cómo se tenía que proseguir la batalla.

    No se trató simplemente de una resistencia para conseguir que se retiraran las nuevas tarifas. En los primeros días de la huelga una piedra traspasó el cristal de un tranvía. Este gesto, que muchos hoy tildarían de violento y terrorista, no hizo otra cosa que despertar la machacada esperanza de que era posible conseguir los objetivos que aquella lucha se había propuesto. Frente al Mercat de Sant Antoni, en la esquina Pelai-Rambles, en varios puntos de Pere IV, en el Paral·lel, Arc de Triomf, Pont de Vallcarca, Paseo Nacional de la Barceloneta, aparecían y desaparecían grupos de intervención rápida que desarbolaban la cristalería de los tranvías. No se trataba de grupos organizados ni especializados; eran de composición heterogénea: empleados, trabajadores manuales, estudiantes. Algunos tranvías llegaron a ser volcados. En un balance posterior, la misma Compañía del servicio confesó haber respuesto más de 6.000 cristales.

    El 6 de Marzo, una semana después del inicio de la huelga de tranvías, las antiguas tarifas fueron restablecidas.

    La Barcelona Rebelde
    Huelga de tranvías del 51

    El primer día de huelga no fue del todo un éxito, porque muchas personas no se sumaron a ella. Los tranvías llevaban algunos pasajeros, no se sabrá si voluntariamente o cumpliendo órdenes. La reacción de la población fue inmediata, la misma tarde de aquel día dio comienzo el apedreamiento y rotura de cristales. Al día siguiente ya nadie subió a un tranvía y de pie y junto al conductor emplazaron a un “gris”. Pero la mecha ya estaba encendida y los tranvías continuaban siendo atacados con más violencia cada vez. Empezaron a aparecer unas pequeñas bombas caseras de fácil elaboración que consistían en una lata metálica de las que contenían betún en cuyo interior se comprimía Clorato de potasa y otro elemento químico. Estos artefactos debían ser colocados sobre uno de los raíles por donde circulaba el tranvía, el cual al aplastarlos con las ruedas ocasionaba una explosión acompañada de humo. No poseían capacidad para herir a nadie, pero el ruido y el humo ponían muy nerviosos a los “grises”.

    Barcelona, recuerdos de posguerra

    • Jo no dic que s’hagin de fer les coses com en aquell moment, aquests extractes els he extret de http://barcelona.indymedia.org i m’ha semblat interessant publicar-ho aquí.
      Es poden (i es deuen!) confluir diverses accions no sols una, i punt, i si totes participem en totes, o almenys en les que no ens suposin un gran problema moral (no sé perquè hauria de fer.ho però sembla que a alguns els hi passsa), totes les accions, quan més massives i continuades siguin, més possiblitats d’èxit tindran.
      Pense que casitotes les accions que s’estan parlant son útils, lo dels panflets i les enganxines ja deuriem d’haver començat!, de fet, és el primer que cal fer si es vol preparar el terreny.
      per últim volia fer una reflexió, es comenta que s’ha de fer allò que més convenci a la ciutadania, pense que és cert, però perquè pense que el que s’ha de fer, és el que més perdúes (econòmiques, estètiques…) suposi per a TMB i quan més gent participe més facil és maximitzar aquestes, però també es dona a entendre que la vaga d’usuàries (iniciativa que em sembla perfecta) despertaria més simpatia que convidar a la gent a col·larse, o obrir les portes i inhabilitar les màquines, de primeres que dubte moltíssim que sigui cert, però imaginem que fos així, una cosa és despertar simpaties i una altra complicitat, de veritat creieu que la gent, s’enfadaria perque algú li facilités el utilitzar gratuitament el transport públic i en canvi es patejaria mitja barcelona a les 6 del matí per anar a currar?

    • És dificil trobar un link, ja que és tracta de dos llibres, almenys jo. no els he trobat amb pdf, com ja et dic, tampoc m’he encarregat jo, de transcriure’ls si no que estava penjat aquí: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/436841/index.php
      El primer text és del llibre “La Barcelona Rebelde. Guía de una ciudad silenciada” d’Octaedro edicions http://www.octaedro.com/octart.asp?id=es&libro=13116&txt=La%20Barcelona%20rebelde , la segona si que te un enllaç directe, i pel que estic veient, pot ser no sigui extret d’un llibre: http://petreraldia.com/opinion/barcelona-recuerdos-de-posguerra-xv.html.

  38. Hola a tots/es!

    Estic d’acord en fer accions contra la pujada desorbitada del transport públic però crec que és millor no colar-se ni sabotejar (ens costarà més diners) sinó buscar un mètode de transport alternatiu: a peu, en bici, cotxe, moto, patins,…, cadascú coneix la seva realitat i sap quin mètode de transport secundari pot fer servir.

    Crec que hauria de ser indefinida, amb un dia no fem res i serà anecdòtic.

    I voto perquè es comenci dimecres 11 de gener, i així permetríem que la gent es pogués coordinar logísticament (hi ha gent que fa vacances fins diumenge 8 i no parlaran amb els companys de la feina fins dilluns 9). Igualment, i potser m’equivoco, però no recordo moltes vagues en dilluns…

    Salut!

    • En que et bases per dir-nos que pujaran mes el preu si hi han sabotatges i la gent es cola? No l’ estan pujant ara perque els hi surt del sobaco!!!??? no es trobaran una altre excusa per pujar el bitllet.
      Si hi haguessin sabitejos i colades masives; en una setmana rebaixerien els preus, no els pujarien! Els hi sortiria mes a conta rebaixar els preus que totes les reparacions i disminucio de compra de bitllets; TMB i ATM no ho podrien soportar sino es incrementan la seguretat; cosa que provocaria encara mes descontent entre la poblacio.
      Si anem decidits i sense floretes tenim les de guanyar.

      • Hola!
        Jo no he dit que el preu del bitllet pugès, he dit que ens costaria diners arreglar-ho (no és el mateix).
        Cadascú és lliure de pensar el que vulgui però trobo que es poden fer altres accions, creatives i eficients, abans d’arribar al boicot.
        I no crec que els importi que la gent estigui descontenta si hi posen més seguretat (ja estan acostumats al descontent generalitzat des de fa uns mesos).
        Crec que sempre és millor sumar que restar.
        Salut!

  39. Una reflexió sobre el mini-debat que està sorgint… Entenc la postura dels que veuen que les accions pacífiques no porten enlloc. Estan sorgint un munt de propostes que ens poden agradar més o menys, però aquest fil tracta de compartir idees per intentar fer front a aquesta barbàrie especulativa. Tots tenim la nostra opinió i la nostra manera de pensar i entenc que la situació arriba a exasperar… Però tots estem passant penalitats. Jo no sóc partidària a algunes accions que es proposen, però ni sóc una tonta submissa ni estic fent cua per comprar-me un Iphone. Els 2 cubates fa temps que me’ls vaig deixar de prendre i faig malabarismes per poder arribar a finals de mes. Suposo que com la gran majoria. Resumint, cadascú lluita a la seva manera i dins de les seves capacitats i possibilitats.

    • D’ acord amb tu. Espero que la gent que no comparteixi l’ accio directa i el sabotatge es solidaritzi igualment amb nosaltres. I nosaltres ens solidaritzarem, inclús ens involucrarem en les accions pacifiques; per esdevenir accions de masses.
      Pero sisplau, no caigueu en les provocacions dels mitjans, politics i policies. Nosaltres som pacifistes; i les nostres accions aixi ho demostren. Creiem fermament en l’ accio directa i el sabotatge com a heines de lluita no violentes. Nomes demano comprensio i solidaritat. Que no ens divideixin. El que no vulgui participar d’ accions contundents que s ‘abstengui,p ero que es solidaritzi.
      Unió, solidaritat i acció.

  40. Els treballadors de CGT i PSA, de l’empresa TMB, també estan contra l’augment, aquest cop no copiaré tot el text, per a que no ocupi tant d’espai, és aquí: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/436896/index.php (val la pena llegir-lo sencer)

    Això si!, us copio el que ells proposen.

    La nostra proposta per sortir d’aquesta dinàmica

    La CGT, sindicat més votat a l’empresa, i la PSA proposem front a la situació a la que ens han portat i ens volen portar la Direcció política i la Direcció tècnica claudicant de l’empresa:

    – Dimissió de tot l’equip Directiu d’autobusos de TMB.

    Això implicaria un estalvi de despeses suficientment gran per no haver de retallar el servei d’autobusos, ni l’acomiadament de 36 treballadors i treballadores, contractats temporalment.

    – Control de l’empresa pública pels propis treballadors i treballadores.

    Autogestió d’aquesta i, per tant, qualsevol responsabilitat en el funcionament global ha de ser elegit pels propis treballadors i treballadores.

    – Negociació per part dels treballadors i treballadores de l’empresa amb l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament en relació a les quantitats econòmiques rebudes per finançar el transport públic.

    – En un primer ordre de millora del servei:

    Restaurar-lo a la situació d’abans de setembre de 2008.

    – Aturar el finançament amb diners públics, per part de l’AMB, de les empreses privades de Transport.

  41. A mi tot em sembla bé, i es pot fer, això de colar-se i obrir portes ja s’ha fet algun cop en algun barri, però gent disposada a colar-se o sabotejar serà poca, i l’impacte és limitat, més propagandístic que altra cosa

    En canvi una vaga d’agafar el metro i autobús potencialment la pot fer quasi tothom, i no et poden perseguir, es tarcta d’acostumar-se a caminar una mica si no anem molt lluny, compartir cotxes amb els amics o companys de feina, treure la bicicleta…

    i si ens hi atrevim?

  42. Respecte a tots els comentaris i el minidebat: Si us plau, no esterlitizem la discusió abans de que començi.
    Sigui quina sigui l’acció, sempre es positiva perquè trenca la Normalitat del subsól, trist, avurrit i aborregat.
    La opció de la Vaga d’Usuaris, está relativament bé, però sense dubte, sería molt més efectiva la Vaga de consum, induida. Ja sigui mitjançant la tàctica del diàleg amb l’enganxina i el panflet, o sigui amb l’acció directa bloquejant vidres o sabotejant els tornos i /o les màquines de bitllets. Aixó, cada un/a decidirà. però el què no és gens positiu es fer discriminació de l’acció, fins i tot abans de que aquesta hagui estat realitzada.
    PER LA MEVA PART quan penso en el transport públic (trens i metro bàsicament) em venen al cap dues coses. La primera son les càmeres, omnipresents, que tot ho graven, i que bé podrien ser objectiu de la protesta. I segon, els plafons que hi ha a tot arreu, i ja no només en el vehicle en si, dins i fora, sino en l’infinitat de panells publicitaris que poblen totes les estacions, siguin del què siguin.
    PER COMENÇAR i escalfar una mica “la societat civil” o “l’opinió pública” treuría cartells i enganxines amb imatges del 51 i una amenaça-avís vel·lat o quelcom semblant.

  43. Pel que veig, quasi quasi esteu arribant a la conclusió encertada: LA SÍNTESI.

    No es tracta d’escollir entre una vaga d’usuaris o sabotatges i obrir portes. Ambdós opcions són igual de necessàries i complementàries!

    Deixeu que la història us ensenyi el camí.

    • 100×100 d’acord. “En la variedad está el gusto” Combinem diferents opcions d lluita, complementem-nos. Si ataquem x totes bandes, no podran amb nosaltres.
      Només una cosa, xq no posem una data de trobada de totes una accio pacifica i massiva q pugui ser publicitada x internet i a partir d’allà, ens organitzem? no se, una mani xl metro alguna accio a dins, una saltada popular… no se, alguna cosa on pugui acudir tothom, i a partir d’aqui, saber les forces amb les q contem, organització, varietat i dispersio!
      Com diu Ibai: “Si us plau, no esterlitizem la discusió abans de que començi.”

  44. Mientras la gente tenga dinero para gastar en los flamantes centros comerciales de Barcelona no habrá nunca una huelga o protesta real y seria. Aquél que se atreva a reivindicar sus derechos será tratado como una amenaza a la seguridad global (¿os suena de algo esta frase?), será tildado de antisistema, inconfirmista, cenizo, amargado… y otras lindeces.

    En época de la dictadura franquista la gente salía a la calle a protestar por la subida del billete de autobús, se manifestaba, cerraba el paso a los autobuses, se cruzaban y quemaban autobuses sólo por la subida de unos céntimos o una peseta!!!.. hoy día saltamos corriendo al twiter, al facebook y luego jugamos un rato con la cónsola (que viene de consolar– o lo que es lo mismo, jódete y aguanta, pero en ahora lo haces jugando), es decir.. NO HACEMOS NINGUNA ACCIÓN DIRECTA O REAL.. sólo nos CONFORMAMOS con pensar que “si lo twiteo/posteo en facebook, etc, ya he participado”.

    Así nos va.. FELICIDADES A TODOS por conseguir un país mediocre.

  45. hacer grupos de ciudadanos. me parece que los grupos tienen descuento. se trataria de esperar a que hubiera gente suficiente para pasar de 20 en 20 o no se exactamente los que deben ser. quien pueda que lo mire. tampoco se el tipo de descuento.. en fin….

    • ???????? Claro; y le hacemos negocio a TMB. Esto es una iniciativa original??
      Lo vuelvo a repetir; la lucha obrera lleva 150 años de vigencia y siempre se ha demostrado que los paseos-carnavales no sirven para nada. Mirad sino CCOO i UGT a los que tanto criticais. El 15 M va por el camino de ser un movimiento reaccionario y un apagafuegos.
      De momento las unicas herramientas que han funcionado para la lucha de los trabajadores es la SOLIDARIDAD, ACCIÓN DIRECTA Y SABOTAGE.
      Incluso el gran gandhi y sus submisos hicieron acciones de sabotage y accion directa como acciones no violentas. Aqui creo que es mas por miedo que por conviccion que con estas mierdas acciones conseguiremos algo. Lo siento; pero es que con estas acciones no veo como podemos poner en situacion critica a TMB i ATM. Todo lo contrario. Le estamos haciendo el negocio!!!!!!
      Podeis estar buscando años y siglos alguna accion innovadosa…. Seguro que sera reivindicativo-festivo-carnavalesco. Asi nos va!

  46. hay unas targetas de metro que valen 11 euros y que valen para 2 dias con numero ilimitado de viajes. si la compro y a la gente que va llegando le pico para que pasen funciona?. a lo mejor no se puede picar dos veces seguidas o algo. en fin si alguien lo sabe…. son verdes, y supongo que estan pensadas para turistas.

    • Tenemos miedo!! Tanta toneria… es bastante mas facil. No nos tenemos que retorcer tanto, es un mensaje muy confuso para los usuarios. Esto la gente no lo entiende. Las acciones han de ser simples, vistosas y decididas!

      • yo era porque mirando tarifas, tipos de targetas, descuentos… he visto que esa existia. tam,poco digo que sea una accion unica. era solo un comentario de un cobarde. la gente no entiende muchas cosas, no se si buscar siempre la aprobacion de la gente es lo mas efectivo.

  47. En http://www.memetro.net llevamos un tiempo organizando la primera “mutua” que paga multas del metro de forma colectiva en la ciudad de Barcelona. El proyecto estará en marcha este próximo enero. Si estas interesad@ ponte en contacto con la asociación memetro y te avisaremos de como participar.

    TRASTORNO MEMETRO

    Memetro es una asociación cultural sin ánimo de lucro, formada en su mayoría por afectados y afectadas por el trastorno de la memoria conocido como Memetro.

    Su nombre nace de la fusión de “Meme”, “me meto” y de la película Memento (2000) del director Christopher Nolan en la que el protagonista Leonard es un investigador de una agencia de seguros cuya memoria está irreversiblemente dañada por un traumatismo y ha perdido la memoria reciente, es decir, los hechos cotidianos desaparecen de su mente en unos minutos.

    Memetro es un tipo trastorno del funcionamiento de la memoria, durante el cual el individuo es incapaz de recordar que según la normativa vigente de los transportes metropolitanos, hay que pagar en la entrada de las instalaciones el billete de tren o metro. Puede deberse por un mecanismo de defensa el cual ocurre después de un evento traumático casi siempre relacionado con la noticia de la abusiva subida de precios anual, el mal funcionamiento de las instalaciones o bien cualquier malestar relacionado con la dificultad de viajar que tienen muchas personas. El Memetro puede ser también espontáneo, en el caso del Memetro transitorio global (TGM por sus siglas en inglés) suele durar un máximo de 75 minutos y a la larga suele derivar en congénito. Cada año aumentan los casos en usuarios de todas las edades registrándose en 2010 una media de 136 multas diarias debidas a este trastorno en la ciudad de Barcelona.

    A día de hoy el Memetro no esta reconocido por los organismos oficiales competentes. Esta situación dificulta la normalización y aceptacion del trastorno en el tejido social. La mision principal de la asociación es la de dar soporte y apoyo a los afectados de memetro.

    Para logralo se realizaran actividades culturales y campañas de información con el fin de obtener un reconocimiento de las víctimas del Memetro.Por otro lado y debido a este trastorno, muchos usuarios viajan sin ticket o sin haberlo marcado. Esto supone que si se encuentran con uno de los esporádicos controles, los usuarios con síntomas de memetro pueden sufrir multas desde 50€. En muchos casos y con motivo de esta situación muchos usuarios desarrollan otras dolencias derivadas, como extres, sedentarismo o impuntualismo.Como asociación que fomenta la interconexión entre individuos, memetro.netutilizara las cuotas de los asociados para formar un fondo común que sirva para sufragar colectivamente las posibles sanciones impuestas a los asociados.

      • Faltaba un troll por aquí ¿Pep? Somos una asociación cultural sin animo de lucro y nuestra intención no es forrarnos, solo ayudar a la gente que no pueda afrontar una multa debido a su trastorno de la memoria “memetro”.

  48. D’acord, espero no crear més debat, xo per començar a tancar el tema, organitzar-nos i començar la difusio, us sembla si posem una data x fer una concentracìó/mani dins dl metro/acció/saltada popular com a punt de partida de tota la serie d’accions q es duran a terme? Allà es podria informar la gent de la inauguració del cicle de lluita q començarà a partir d’aquell dia en contra de la pujada dl preu del transport. Concienciació/denúncia+difusiò+organització

  49. Jo optaria per una saltada popular: es senzill, només cal juntar 100 persones (mínim) o més, colar-se totes alhora tot convidant a tothom que hi hagi a fer el mateix i passejar un parell o tres d’estacions repartint flyers i fent evident què volem.

    Per molta por que tingueu, si ens mantenim juntes no poden ni multar 100 persones ni molt menys arrestar-les, sobretot si s’escull bé l’hora i les estacions (com podeu veure les 2 saltades populars es van fer a estacions cèntriques i entorn a les 20h de la tarda d’un dissabte).

    Això pot ser un bon principi de cara a futures accions, què us sembla? Això sí, dins del possible la cosa s’hauria de mantenir amb un cert nivell de secret per poder agafar a TMB desprevinguda, com ja es va fer abans.

    • Realment el que caldria fer, amb molta més gent i força, fent xivarri, i en últim extrem sabotejant comportes i mantenint-les obertes, deixant en tot moment clar que es protesta contra els augments de preus.

  50. Nuestra propuesta se llama http://www.promobilletes.com. Un copago junto con empresas y entidades privadas que estén dispuestas a sufragar parte del coste de los billetes a cambio de publicidad. Ya hemos montado la web y ahora toca la parte dificil, que es conseguir los sponsors. La página es http://www.promobilletes.com ¿Nos echáis una mano para difundirla? Si los anunciantes ven que hay bastante movimiento en la página es probable que acabe funcionando. Si teneis alguna sugerencia, no dudeis en opinar. Merci!

    • Sinceramente, esta “iniciativa” me parece una PUTA MIERDA. Por si no fuera humillante la situación actual, generada en gran parte gracias a la gestión empresarial y privada, sólo nos falta tener que vender el culo a más empresas.

      Si alguien considera seriamente esta opción es que estamos muchísimo peor de lo que pensaba, la verdad. Dejad en paz las huelgas del 51, de tiempos cuando la gente tenía dignidad y sangre en las venas, no como ahora que os habéis convertido en subhumanos capaces de sentir tan solo miedo.

  51. Retroenllaç: Qui som? « TMB51

  52. Acciones contundentes!! Manifestaciones que mantengan abiertas las compuertas, coladas masivas, protestando y creando un transporte realmente público!!

  53. Retroenllaç: Manifest sobre la vaga d’usuaris del transport públic pel proper 10 G des de la iniciativa #TMB51 « TMB51

  54. Retroenllaç: #TMB51 Vaga d’usuaris del transport públic 10 Gener |

  55. Retroenllaç: » TMB51 Convoca una vaga d’usuaris del transport públic el 10 de gener Associació de Veïns del Clot – Camp del Arpa

  56. Retroenllaç: VAGA DE TRANSPORT PÚBLIC | Comunicadores amb Gràcia

  57. Retroenllaç: Vagues de tramvia: dels fulls volants al twitter (i 2) « Sense fruir de l'estipendi

  58. Retroenllaç: CULTURA DE CLUBBING | CARMΣMIX l'estraperlista

  59. Retroenllaç: TMB51 Convoca una vaga d'usuaris del transport públic el 10 de gener | Associació de Veïnes i Veïns Clot-Camp de l’Arpa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s